Aquest caprici arquitectònic, el manà construir l’any 1849, el senyor Sebastià Domènech i la seva segona muller Carmen Cuatrecasas Ginebra, tingueren dotze fills, sis dels quals van ser barons.

L’hereu Narcís Domènech, amant de les dones i cercabregues reconegut, va perdre la casa en una partida de cartes, passant la propietat a principis del segle XX a la família Vila, originària de Barcelona i propietària de fàbriques tèxtils des de la revolució industrial.

La propietat quedà en mans del fill Ramón Vila, republicà confés, que després de perdre la Guerra Civil va haver de refugiar-se a la Masia, convertint-se amb els anys en un famós maquis de la comarca.

Ramón Vila Capdevila, també conegut com a “Pasos Largos”, “Caracremada” o “Capitan Raimond” va destacar durant la resistència francesa com a un dels guerrillers més combatents del maquis català.

Amb gran valor i un coratge personal extraordinari mai va tolerar el feixisme, que va combatre fins la mort.

Nascut a Barcelona al 1908, l’anomenaven “En Nis”, nom originari de la Masia on vivia.

Als 14 anys decideix abandonar la còmoda i pròspera vida familiar per marxar a treballar a una fàbrica tèxtil de Vic.

En Ramón va participar en l’aixecament de l’alt Llobregat el 1932, actuació que el portà a presó durant sis mesos, primer a Manresa sent traslladat després a Barcelona.

Finatlitzada la guerra civil espanyola al 1939 s’exilià a França, on va ser reclòs al camp de concentració de Saint Ciprien. Al any seguent va ser traslladat al Camp d´Argelés, d´on va fugir al any 1942 ajudat per membres de la resistencia francesa.

Juntament amb altres guerrillers, començà a organitzar la resistència llibertària a Catalunya amb la creació de grups volants, que actuaven a banda i banda dels Pirineus. Va ser detingut el 1943 pels alemanys, a Perpinyà, per portar documentació falsa i empresonat durant dos mesos a Castillet, després d’aquest temps tornà a Catalunya per continuar la seva lluita contra el franquisme.

Ramón Vila contava amb la ajut de de nombroses masies, a més de la seva, on amagar-se, principalment a la zona de Prats de Lluçanès, on en aquells temps encara hi havia militants camperols en la clandestinitat.

El dia 7 d’agost de 1946 a les 00.30 h., enganyat per un dels seus colaboradors, queia ferit de mort l’últim guerriller català, amb un enfrontament contra la Guardia Civil, en el que no va tenir ni temps de disparar, va ser la causa de la seva fi. L’altercat va succeir al passatge de la Creu de Perelló, situat entre els termes municipals de Castellnou de Bages i Balsareny.

A la Masia encara es conserva l’habitació original de Ramón Vila com a homenatge pòstum a la seva memòria.

Can Nis és un edifici ple de vida, que ha esdevingut espectador silenciós de sentiments diversos i enfrontats, va passar per moments d’esplendor i decadència. Però aquesta mateixa energia acumulada ha fet suportar les seves parets tots els avatars històrics que han voltat el seu entorn, com si hagués fet seu el lema de Ramón Vila “la mort menis temuda dona més vida”.
Una casa rural acollidora